ESPAÑOL
email Pg. Valldaura, 214, 1a planta
08042 Barcelona
Tel. +34 93 359 33 17
Fax +34 93 359 49 16
Recerca

Estudi qualitatiu dels factors psicosocials implicats en l’evolució dels trastorns mentals greus (TMG) en nens i adolescents


Breu síntesi


Introducció



Durant l’any 2003 es va concloure aquest estudi iniciat l’any 2001. Es tracta del projecte d’investigació finançat per la Fundació La Caixa i que la Fundació Nou Barris va realitzar en col·laboració amb el Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Durant les últimes dècades s’ha anat verificant, des de l’experiència clínica, una modificació creixent i notable dels tipus de problemàtiques i malestars dels nens i joves.

D’una banda, s’ha anat evidenciant una transformació de les patologies nosogràfiques clàssiques, sovint marcades per l’empobriment simbòlic i les dificultats d’abordatge clínic. D’altra banda, s’ha anat experimentant un increment dels trastorns mentals greus (TMG) en la infància i en l’adolescència, amb les seves conseqüents repercussions i expressions simptomàtiques en l’àmbit social i educatiu.

És per això que ens va semblar fonamental centrar la nostra investigació en aquest grup de població i, en concret, en els principals factors psicosocials implicats en la gestió, tractament i evolució dels TMG en nens i adolescents, ja que es tracta clarament d’una població en risc de marginació i exclusió social per les característiques pròpies dels trastorns així com per la seva incidència en l’àmbit social i educatiu.

Els objectius d’aquesta investigació van ser els següents:

      • Conèixer en profunditat les característiques psicosocials de la població atesa (nens i adolescents amb TMG).
      • Conèixer l’imaginari social, és a dir, les imatges i representacions associades a la vivència subjectiva de les famílies i/o tutors per donar sentit i significació als TMG
      • Detectar els factors psicosocials, és a dir, els indicadors d’exclusió social que poden incidir a fer crònica la malaltia mental (prejudicis, discriminació del trastorn mental greu, etc.).



Metodologia



L’enfocament metodològic de la investigació és eminentment qualitatiu. La metodologia qualitativa resulta primordial quan es volen analitzar determinades situacions, identificar les dimensions més significatives implicades en aquestes situacions i generar orientacions per aprofundir en aspectes més concrets.

La metodologia qualitativa estableix que s’ha de mantenir el caràcter essencialment significatiu de l’acció humana, és a dir, parteix de la base que en moltes dimensions les accions humanes no són reductibles a parametrització o quantificació. Així, la metodologia qualitativa emfatitza el caràcter significatiu del comportament humà, donant importància especial al llenguatge com a vehicle de significacions i a la interpretació i la comprensió com a estratègies fonamentals d’aproximació als fenòmens socials.

S’han utilitzat com a tècniques l’entrevista semiestructurada i el grup de discussió. La població entrevistada han estat els pares i les mares dels nens i dels adolescents amb TMG i també educadors socials que treballen amb aquests nens en l’àmbit de la infància i de l’adolescència tutelada.


Conclusions generals



De manera sintètica assenyalarem que s’han extret conclusions respecte a quatre àrees en particular:

  1. La càrrega familiar
  2. L’organització del nucli vivencial
  3. La relació amb els professionals de la salut mental
  4. El vincle social dels nens i nenes amb TMG




Propostes d’actuació



A les conclusions de la investigació han sorgit tres eixos de propostes d’actuació:

  1. Propostes relacionades amb la família ja que com vam poder comprovar el trastorn mental d’un familiar suposa un augment considerable de la càrrega familiar. Tots els entrevistats han manifestat d’una o d’altra manera l’escàs suport que reben dels serveis públics i la soledat en què es troben en haver de gestionar qualsevol dels problemes o dificultats que es desprenen de la convivència amb un nen amb TMG. És per aquest motiu que creiem que el treball grupal amb famílies de nens i adolescents amb TMG pot ser un vehicle molt interessant per tractar qüestions com la informació sobre la malaltia, la medicació, els recursos disponibles, possibles estratègies d’actuació davant de certes problemàtiques, reducció de l’estrès, suport psicològic i altres.
  2. Propostes relacionades amb el tracte amb els professionals de la salut mental ja que hem pogut comprovar que tenen un paper fonamental a l’hora d’ajudar a donar significat a l’experiència per la qual passen els familiars i els tutors educadors. És a dir, que és necessari intensificar i recrear tots els aspectes de l’activitat assistencial que apunten a millorar el contacte entre les famílies i els tutors de nens i adolescents amb TMG i els professionals de la salut mental.
  3. Propostes relacionades amb el vincle social. En aquest àmbit verifiquem que és on poden trobar-se més dificultats ja que és on els estereotips tendeixen a estigmatitzar més aquests nens i adolescents. L’escola, els centres d’oci i, finalment, les polítiques socials han d’estar sensibilitzades sobre aquesta problemàtica per poder afavorir la integració d’aquests nens. Concloem que és necessari dissenyar intervencions que afavoreixin el contacte amb els nuclis vivencials afectats per un TMG amb la resta de la societat.


Projecte de recerca



La composició de l’equip de recerca és la següent:

      • Sra. Susana Brignoni. F9B
      • Sra. Roser Casalprim. F9B
      • Miquel Domènech. UAB

Col·laboracions internes

      • Professionals F9B (CSMIJ i SAR)
      • Secretaria F9B


Col·laboracions externes

      • Sra. Anna Vitores
      • Sr. Aleix Caussà




















El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player


El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player